15 de jul. 2010

Consciència i Cervell



L’escola Pitagòrica és el primer registro històric que fa la distinció entre les tres manifestacions de la ment humana, alhora diferenciades i estretament relacionades, els instints, les emocions i la raó.
Així segons els ensenyaments de Pitàgores i també segons la obra de Plató, podríem descriure tres classes d’homes: instintius, anímics i intel·lectuals, segons la predominança d’aquestes manifestacions.
Des de fa milers d'anys i fins avui, l’espècie humana ha viscut dins la Llei bàsica de la Natura, l'instint de supervivència- conservació on la lluita per la vida, genera molta angoixa i la permanent necessitat de defensar-se. ATACAR I FUGIR . Aquest instint obeeix a programes que estan instal·lats en la ment reactiva o subconscient. És una actitud enfront de la vida que es desenvolupa, s'enforteix mitjançant el seu entrenament i es manté sobre la part més primitiva del cervell, anomenada paleoencéfalo o cervell rèptil.
En el seu pas pels nivells animals i humans, la consciència requereix que el cervell sigui cada cop més especialitzat, per donar suport al desenvolupament d’una ment cada cop més evolucionada.
Els rèptils són les espècies animals amb el més baix nivell de desenvolupament del cervell. El seu, està dissenyat per la supervivència des del ja esmentat sistema binari: fugir o atacar, amb molt poc o cap procés sentimental.
Els mamífers primitius tenen un cervell més desenvolupat que els rèptils, el mesoencéfalo o cervell mamífer, dotat d’un sistema límbic, físicament ubicat damunt del rèptil i que permet al mamífer un desenvolupament sentimental que opera, fonamentalment, des de l’estructura coneguda com l’amígdala, i és això el que els permet establir relaciones de major "fidelitat" que els rèptils.
Els últims mamífers a aparèixer, els pròcers, tenen un cervell molt més desenvolupat que els mamífers primitius, per la qual cosa, a més dels sentiments, manifesten el raciocini, que està directament relacionat amb el desenvolupament de l’escorça cerebral (telencéfalo o cervell neo-mamífero), presentant el major desenvolupament del cervell dins l’escala animal. La ciència ha demostrat la relació directa entre el desenvolupament de l’escorça cerebral i el desenvolupament social, així ho presenta i explica el del doctor Paul McLean, al presentar el seu Cervell trino l´any 1970.
Hi ha en els pròcers una correspondència directa entre els dos aspectes, de tal manera que a major desenvolupament de l’escorça cerebral major desenvolupament social: societats més complexes i organitzades.
Els humans posseïm un cervell molt més especialitzat que els primats, per la qual cosa, a més de sentiments, posseïm un procés racional d’entesa i d’anàlisi, àmpliament superior al de tots els altres mamífers, directament relacionat amb les parts més especialitzades del telencéfalo, específicament la seva regió frontal, que ens permet adquirir coneixements, desenvolupar societats, cultures, tecnologies i el més important: comprendre les lleis que regeixen l'Univers.

Si bé és cert que aquests programes de defensa protegien en ser humà primitiu en els seus primers desenvolupaments evolutius, proporcionant-li respostes fisiològiques (físiques) i de conducta, per fugir o atacar, avui en dia aquesta ment bàsicament reactiva, és un destorb per al desenvolupament de la consciència, que ens possibilitaria transcendir el patiment, els conflictes de relacions humanes i la malaltia.

El paleoencéfalo o cervell rèptil sustenta una part de la ment inconscient, o subconscient, on s’enregistra i es desenvolupa el trauma psicològic. Allò que determina la majoria de pors i fòbies que conformen la ment reactiva i que porta en algunes ocasions al ser humà a comportar-se com a animal salvatge.

El paleoencéfalo (cervell rèptil) deixa de ser necessari per defensar la vida, quan es desenvolupen estats mentals mitjans i superiors, que poden reemplaçar aquesta condició primària, utilitzant per a això la ment racional, l'entesa, l'anàlisi i la ment comprensiva. Fisiològicament, aquesta possibilitat de desenvolupament i de domini de la ment racional sobre la ment reactiva està sustentada en la capacitat del cervell humà per inhibir neurològicament els impulsos i reacciones del cervell rèptil mitjançant la connexió neuronal que existeix entre la regió frontal de l'escorça cerebral on es realitza el procés racional i el paleoencéfalo (cervell rèptil), on es realitza el procés reactiu.

Així els comportaments dels éssers humans s’originen en tres diferents aspectes mentals: defensa, sentiment i raó, que es desenvolupen sobre les tres característiques del cervell: part rèptil, part mamífer i part pròpiament humana. Són ells, els tres aspectes mentals que emmagatzemen limitacions com el por, el patiment i l’estrès.

Transcendir les limitacions mentals li permet en ser humà elevar-se per sobre de la natura del cervell, per donar-li a la seva ment la característica de la consciència transcendent, la comprensió profunda, i així arribar al quart nivell de comportament el de l'amor, el discerniment, la intuïció, la serenitat i la pau. Aquest nivell segons les últimes investigacions dels darrers 30 anys està relacionat amb el cor. En el cor humà s´han descobert més de 40.000 neurones, les últimes investigacions en neurocardiología demostren que hi ha en el nsotre cor un sistema sofisticat de cel.lules nervioses que poden gravar les informacions que provenen del sistema hormonal i d´altres sistemes, i convertir-los en impulsos nerviosos. Despre`s aquesta informació el cor la dirigeix al cervell a trave´s del nervi vago i dels altres nervis situats al llarg d ela columna vertebral. La informació passa pel cervell límbic i arriba finalment al cortex cerebral. Així el cor pot actuar sobre les funcions del nsotre cervell. El cervell rep molta informació que procedeix de tots els diferents òrgans, però el cor és el que envia més informació al cervell de la que rep. És l´unic òrgan del cos físic que té aquesta propietat.
Així podem la importància de conèixer eines i mètodes ( meditació, silenci, presència, visualització...) que mitjançant un entrenament adequat, permetin netejar la ment conscient i subconscient, alliberant d’aquesta manera a la personalitat de limitacions adquirides durant el seu procés de desenvolupament, per facilitar el despertar o renaixement de la consciència, que és el propòsit que anima a tot procés de creixement personal.

Cap comentari:

Publica un comentari