23 de març 2010

REFLEXIONS SOBRE L´AUTOESTIMA

Segons explica E. Tolle, l´autoestima auténtica no és altra cosa que el SER, l’essència que hi ha dins de cada ser humà.
Per tant quan practiquem la respiració conscient accedim a aquesta consciència u observador, accedim a l’àgape, accedim a l’amor que ja som, accedim a la nostra divinitat interior o essència, i això és l’autentica autoestima, que és en el fons connectar amb l’amor que ja som, i quan som capaços de fer això , de connectar amb el SER, la nostra acció, el nostre comportament, els nostres pensaments queden imbuïts, afectats, impregnats per la nostra essència, per la nostra autoestima i això fa que irradiem i comuniquem i parlem i fem i actuem amb l’autentica assertivitat.

L’autoestima que expliquen la majoria d’autors es basa en el fer i en el tenir, si tinc unes idees de que sóc bo i de creure en mi mateix tinc autoestima, està bé això, però tota l’autoestima que vingui de creences d’idees, de que sóc molt bo de que ho faig bé, per que m’han valorat, per que m’han donat un títol, per que m´ han donat un càrrec etc, és això l’autoestima del fer i del tenir, i no és una autèntica autoestima, és una autoestima feble ja que depèn del fer i del tenir, i l´ autèntica és la que neix del SER. Per tant és quelcom que es sent, no quelcom que es pensa es creu, com l´Àgape de veritat, i no hi cap mena de por en aquest tipus d´autoestima... i és a la vegada humil, poderosa, forta i inclusiva.

Quan fomentem i desenvolupem l’autoestima del Ser a través del silenci i de l´autoconsciència, aquest autoestima és la base o el motor en el que pot assentar-se l’altra autoestima , la que obtenim quan som valorats, reconeguts, apreciats o estimats pels altres... però com veieu que la nostra autoestima depengui de ser valorats considerats i estimats pels altres és això dependència, i no llibertat. L’autentica autoestima ens porta a la llibertat, a la llibertat dels aspectes econòmics, físics, familiars, socials i professionals, etc.... Per tant podem sentir autoestima encara que no tinguem res, ni fem res de res...i encara que estem sols...

En un curs que vaig donar recentment, un alumne no veia clara l’autoestima del Ser, sols veia la del fer i la del tenir, i varem arribar a la conclusió de que una no nega a l’altra, sinó que la del Ser és la base i la del fer i tenir, es donen desprès, es poden sumar a la del SER.

Aquest autoestima del Ser, no ens l’han ensenyat de petits, i s´ensenya poc encara a les escoles, entre altres raons, per que encara són pocs els sers humans que realment la senten i la viuen i són conscients d´ella. I aquesta és la nostra magnífica i bonica tasca com a formadors, viure-la nosaltres i des de la nostra vivència transmetre-la als altres.

Per tant parlar d´autoestima és parlar dels conceptes del SER que introduïm en els nostres cursos de I. Emocional, però des d’una altra banda , però així ajudem a que els nostres alumnes ho entenguin.. al igual que nosaltres.... I com diu una bona amiga, per arribar aquí moltes vegades ens hem de fer preguntes i donar-li voltes fins que arribem al punt on no fan falta les preguntes, per que arribem ja a l´Essència, a l´Amor que ja som...

" Sers meravellosos plens de potencialitats ”

Assumpció Salat Bertran

Cap comentari:

Publica un comentari