2 de març 2010

El bambú japonés

No cal ser agricultor per saber que una bona collita requereix una bona llavor, un bon abonament i un bonreg.

També és obvi que, qui conrea la terra no es deté impacient enfront de la llavor sembrada, i crida amb totes les seves forces: Creix, maleïda siguis!

Hi ha quelcom molt curiós que succeeix amb el bambú i que ho transforma en no apte per a impacients: Sembres la llavor, l’abonés, i t’ocupés de regar-la constantment.

Durant els primers mesos no succeeix res apreciable. En realitat no pansa res amb la llavor durant els primers set anys, a tal punt que un conreador inexpert estaria convençut d'haver comprat llavors infèrtils.

No obstant això, durant el setè any, en un període de només sis setmanes la planta de bambú creix més de 30 metres!

Va tardar només sis setmanes a créixer?

No, la veritat és que, es va prendre set anys i sis setmanes a desenvolupar-se.

Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, aquest bambú estava generant un complex sistema d’arrels que li permetrien sostenir el creixement que tindria després de set anys.

No obstant això, en la vida quotidiana, moltes persones tracten de trobar solucions ràpides, triomfs precipitats, sense entendre que l’èxit és simplement resultat del creixement intern i que aquest requereix temps.

Potser per la mateixa impaciència, molts d’aquells que aspiren a resultats en curt termini, abandonen sobtadament just quan ja estaven a punt de conquerir la meta.

És una tasca difícil convèncer a l' impacient que només arriben a l' èxit aquells que lluiten en forma perseverant i saben esperar el moment adequat.

D' igual manera és necessari entendre que en moltes ocasions estarem enfront de situacions en què creiem que res està succeint. I això pot ser extremadament frustrant.

En aquests moments (que tots tenim), és important recordar el cicle de maduració del bambú japonès, i acceptar que en tant no abaixem els braços -, ni abandonem per no "veure" el resultat que esperem-, si està succeint quelcom dins el nostre: estem creixent, madurant.

Els qui no es donen per vençuts, van graduant i imperceptiblement creant els hàbits i el tremp que els permetrà sostenir l’èxit quan aquest al fi es materialitzi.

El triomf no és més que un procés que porta temps i dedicació.Un procés que exigeix aprendre nous hàbits i ens obliga a descartar altres.Un procés que exigeix canvis, acció i formidables dots de paciència.

Temps... Com ens costen les esperes, què poc exercitem la paciència en aquest món agitat en què vivim...

Esgotem als nostres fills en el seu creixement, esgotem al xofer del taxi...nosaltres mateixos fem les coses esgotats, no se sap bé per què...

Perdem la fe quan els resultats no es donen en el termini que esperàvem, abandonem els nostres els seus, ens generem patologies que provenen de l'ansietat, de l'és-tres...

Per a què?

Et proposo tractar de recuperar la perseverança, l' espera, l' acceptació.Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis...potser només estiguis tirant arrels...

Cap comentari:

Publica un comentari