27 de febr. 2010

EL COS DOLOR EN LA PEL·LICULA "IN MY COUNTRY"





El cos dolor, és una energia que tenim impregnada en nosaltres, fruit de totes les emocions negatives, de dolor, de ràbia, de por i de patiment, que hem tingut en el passat i que que de manera inconscient portem encara impregndes en nosaltres.

Qualsevol emoció negativa que no s´examina i no es comprèn plenament, d´on sorgeix i per què sorgeix , deixa darrera seu un pòsit de dolor, queda de manera inconscient en nosaltres. Desprès es pot manifestar en forma d´ansietat, mal humor, estats d´ansietat, ira i fins hi tot com una malaltia física. I el fet de fugir de les emocions que sentim de dolor, de no fer un autoanàlisis de les mateixes, de no voler-les compendre i entendre és un mecanisme de defensa que aprenem a posar en marxa de petits i que seguim practicant d´adults.

Aquest cos dolor, que ja comencem a generar en la infància busca alimentar-se i nodrir-se a través de situacions, fets, pel·lícules i conflictes, que se les ingènia per crear o per buscar, per tal de no morir i per tal de seguir actiu. El cos dolor és una part del nostre ego desconnectat del Ser, la part emocional. És un camp d’energia impregnat en les nostres cèl·lules.

Quan al veure dolor en una pel·lícula com aquesta que mostra les atrocitats que els blancs van propiciar als negres nosaltres sentim el dolor també, això vol dir que s’activa en nosaltres el nostre cos dolor, el semblant atrau al semblant, ... si nosaltres tinguéssim sanat del tot el nostre cos dolor, al veure el dolor de l’altre el reconeixeríem, el respectaríem, però no ens provocaria dolor a nosaltres, si ens en provoca és que ressona amb el nostre cos dolor.

Edagart Tolle diu :

“Per què el cos sofrent de Crist , el rostre deformat per l’agonia i el seu cos sagnant per innombrables ferides és una imatge tan significativa en la consciència col·lectiva de la humanitat? Milions de persones , especialment en l’època medieval, no s’hi haurien identificat tant si alguna cosa en el seu interior no hi hagués ressonat en sintonia, si no l’haguessin reconegut inconscientment com una representació externa de la seva realitat interior: el cos dolor. Encara no eren prou conscients per reconèixer-la directament dins seu, però era el principi de la seva percepció conscient.”

Quan vivim en el SER, no sentim dolor, no hi ha dolor, el dolor és una emoció de l´Ego. En el Ser estem en total plenitud, és el que diuen les persones que passen per les experiències de mort i tornen a la vida, veuen el dolor dels altres i el dolor que ells han ocasionat, és a dir reconeixen el dolor, però no el senten, ells estan en un estat DE PAU TOTAL, JA QUE ESTÀN CONECTATS AMB EL SER. Quan estem en el SER, veiem el dolor dels altres, el sentim, però no ens provoca dolor a nosaltres.

Per tant si al veure una pel·lícula com aquesta ens fa mal, vol dir que el cos dolor que veiem en la peli, activa el nostre cos dolor, sinó tinguéssim cos dolor, no sentiríem cap dolor al veure la peli, simplement veuríem el dolor i pensaríem que fa falta evolucionar i créixer en consciència per tal que els sers humans no generin , ni visquin amb més dolor, ni tornin a crear situacions com aquestes, la del Apartheid a Sud-àfrica.
I la manera de sanar el nostre cos dolor té dues fases, primera i important, ser conscients de que el tenim,( el que sentim al veure una pel.licula com aquesta ens pot ajudar a ser conscients de que tenim feina a fer), i el segon pas, és practicar el SILENCI i la presència, com a HÀBIT en les nostres vides.
Assumpció Salat

Cap comentari:

Publica un comentari