Bon Nadal!!!!
Una vegada naixeràs de la carn i una
altra vegada naixeràs de l'esperit”. El naixement de l'esperit és quan
assumeixes completament LA RESPONSABILITAT de tota la teva entitat
humana, des de les emocions, sentiments, ment i la part física. La nostra vida no es desenvolupa
sense viure experiències, les experiències es viuen en el camp
mental i son les que ens permeten avançar, evolucionar ,
aprendre. Hi ha una explicació en la diferència
entre el fill de l'home i el fill de Déu, no és el mateix. El fill de
l'home, es crucifica, és el simbolisme de la creu, i després, en morir
el fill de l'home, ve el naixement del fill de Déu. L'ego és el fill de
l'home, el que serà crucificat. Quan es diu que naixerà el messies, el
salvador del món, això vol dir que el messies és el salvador de les
temptacions de l'ego , per tant ens dona una
comprensió gran i una voluntat forta. El messies és un ser interior que
naixerà dins de nosaltres mateixos i produirà la salvació. Què és la salvació? És salvar-me de
continuar patint, de seguir en la malaltia, de seguir en la guerra, en
el conflicte intern. Tota l'analogia del Nadal i del mestre
Jesús són símbols de profunda saviesa. S'ha anat deformant a través de
interpretacions humanes , s'ha anat convertint en
ritus i tradicions allunyades del seu significat. Ningú ve a salvar-nos, i si la
comprensió és molt petita i està oprimida per l'ego, no hi ha cap
possibilitat d'utilitzar-la per a salvar-nos de la mort. La comprensió
mental gran ens ajuda a transcendir a transcendir el dolor, el
sofriment, les malalties i la mort. La paraula pessebre s'origina en
el que anomenem “les pessebreres”, on mengen i dormen les
bèsties. En un pessebre hi ha palla, hi ha animals, la palla és
l'aliment dels animals. El pessebre representa el camp mental, Belén és
la comprensió i ha de ser gran. Perquè aquí és on ha de néixer el
messies. Si la comprensió no és gran, el messies no pot néixer encara. En el pessebre hi ha diversos elements
com la palla, és a dir el pinso, però és palla neta, és a dir
pensaments purs. El ruc representa la tossuderia,
aquella que haig de gestionar. El bou, que representa la constància i
la mansuetud. En els ensenyaments del mestre Jesús,
se’ns explica que va al desert per quaranta dies, per a
enfrontar-se al suposat dimoni que no és sinó l'ego. Hi ha una frase que diu: “ Has d'obeir
al teu senyor i no el teu senyor a tu “. Això vol dir que la comprensió
és la que mana i no la ment tossuda, no l'ego. Quan Jesús venç les temptacions
de l'ego, demana que li portin un ruc que mai ha estat muntat. El
ruc, que mai ha estat muntat, és el símbol de la ment que no ha estat
manipulada per l´ego. Es munta en el ruc i entra a la ciutat
sagrada de Jerusalem, va al temple i treu a tots els mercaders,
ells són els que contaminen la ment amb sofriment, amb baixa
energia, amb angoixa, llavors deixa la ment neta. Quan nosaltres muntem el ruc estarem
entrant al temple sagrat i estarem naixent. El bou és la mansuetud. Els mansos
heretaran la terra i els mansos són els que estan nets de violència,
els de convivència pacífica i aquesta és la referència del bou. El nen és aquesta part de la
consciència que es farà cada vegada més i més present en el camp mental
perquè jo la utilitzi i aquesta és la representació del Nadal. Neix, el nen es desperta i després
creix com a mestre. En Nadal, és la festa solemne del
naixement interior. Quan compartim els regals, que són els dons que
comencen a fer-se manifestos en el nostre cor, bàsicament són les tres
virtuts: la felicitat, la pau i l'amor, és a dir el servei, comencem a
compartir tot això. Aquests són els regals del Nadal. El naixement és quan jo deixo de patir
i assumeixo voluntàriament la meva evolució. Com sé que estic evolucionant? Tot això
es mesura d'una forma fàcil. Quan jo comprenc que ningú em fa mal i que
ningú em beneficia, quan jo comprenc que jo no li faig mal a ningú i
que no beneficio a ningú. Estic naixent perquè en aquest moment ja per
a mi no existeixen culpables de cap naturalesa. Per tant, no hi haurà
rancúnies ni agressions i tampoc em culpo a mi mateix perquè
comprenc que els meus errors solament són elements que em permeten
avaluar el meu desenvolupament i aprendre d'ells. Quan comprenc que les relacions humanes
són per a compartir virtuts, comprometre'm i fer acords i no per
imposar i canviar als altres, llavors estic naixent. Quan decideixo les meves emocions i
sentiments voluntàriament o almenys quan no em culpo d'ells, ni culpo
als altres del que sento, sinó que els accepto com a part de mi mateix,
estic naixent. Quan assumeixo que no demanaré cap cosa
perquè demanar és empobrir-me, el que faré és actuar i
responsabilitzar-me dels meus resultats. Quan soc espiritualment independent,
estic naixent. Quan deixo de lluitar contra el món per
a canviar-lo, contra les persones, contra les situacions, estic
naixent. I tot això és el Nadal.
| 
