PER PENSAR.....!!! Les relacions i el tema de la culpa

 

Les relacions  amb els altres i el tema de la culpa, és  un tema molt present  a les nostres vides. La cultura  ens ensenya a l'hora de posar límits  veure a l'altre com a culpable i nosaltres com a víctimes...I posem els límits des d'aquest estat mental o emocional,  pensant i veient que hi ha algú que ens maltracta o s´aprofita de la nostra bona fe; o bé  sentir-nos culpables  quan hem de dir no o prou a l´altre.    Aquest paradigma, manera de pensar, sentir i actuar  no ens porta a  cap resultat a llarg termini,  el problema es repeteix i repeteix amb altres cares.. Està  basat en la idea que hi ha persones que abusen de nosaltres.    En el nou paradigma, el  nivell de la consciència mística ( Pablo d´Ors) que suposa  una nova etapa de comprensió de la realitat, en una nova consciència, i seguint també al mestre Ken Wilber,  no hi ha culpables,  no hi ha víctimes;  no hi ha persones  culpables. En aquest paradigma m’auto-responsabilitzo del que em passa a la vida,   i poso límits quan cal però  sense  sentir- me víctima, sense sentir o veure a l'altre com a culpable i sense sentir-me jo tampoc culpable quan poso límits des de la fermesa amorosa.   L’acció aparentment és la mateixa, però el  lloc intern des d’on la fem és molt i molt diferent. Per posar un exemple,  estic en una botiga i no agafo un article, perquè veig que hi ha càmeres i em poden agafar. En canvi  un altra persona fa el mateix però per una convicció interna de que el que ha de fer és pagar, és un acte de responsabilitat i de respecte  als propietaris de la botiga. De la mateixa manera en el nou paradigma poso límits i dic no,  perquè és el que cal fer en una determinada relació o situació, però sense culpabilitzar a l´altre i sense sentir-me jo culpable, per un profund respecte a l’altre i a mi. Això és  també una expressió de l’amor  entès de manera veritable.   Assumpció Salat