12 de juny 2019


Unes paraules I...
Conferències amb Assumpció Salat

Qui sóc jo?
Allò que fem o tenim en realitat no és el que veritablement som. Si pensem més en la pregunta “Qui sóc jo?”, ens adonem que no podem definir-nos com un cos. Perquè el nostre cos és quelcom canviant, el nostre cos canvia amb els anys, el nostre cos no és permanent, el nostre cos està en contínua evolució i renovació. Al cap de deu anys hem renovat la totalitat de les cèl·lules del nostre cos ja que està en canvi constant. Quan mirem una foto de quan érem uns nens, el nostre cos ha fet un canvi total, i si pensem en el nostre cos quan tinguem més de vuitanta anys, no tindrà res a veure amb el que tenim ara.

Llavors ens queda pensar en la nostra ment: Som potser una ment? I en fer-nos aquesta pregunta tornen a sorgir dubtes, perquè podem preguntar-nos quina ment som.
La ment o els pensaments de quan teníem 5anys, de quan érem adolescents o bé la ment i els pensaments de l’adult que som avui dia.

Allò que faig i allò que tinc a la meva vida tampoc és el que som, es correspon més aviat a unes funcions, tasques o papers que exercim en determinats moments de la nostra vida, però que són canviants, que no tenen permanència en nosaltres.

Per tant, en fer-nos aquesta pregunta ens adonem que la majoria de nosaltres ens solem definir pel que tenim,pel que fem o bé pel que pensem i creiem, és a dir, per uns aspectes de nosaltres que són canviants, no permanents, que no són sempre amb nosaltres.

Recordo una vegada, en un sopar d’amics, que va venir una persona nova, una noia que es va incorporar al grup. Després de les presentacions i d’explicar-nos a tots el que feia, és a dir, en què treballava, a mi se’m va ocórrer fer-li la següent pregunta:

-Llavors, tu treballes com a secretària de jutjat?
La noia, davant de la meva pregunta, va respondre amb cara ofesa:
-No, Assumpció, no! Jo sóc secretària de Jutjat!

És una anècdota per veure el nivell d’inconsciència que tenim la majoria de persones; una inconsciència sobre nosaltres mateixos que ens fa identificar-nos en allò que no som: ens identifiquem amb el que fem o tenim. Una gran errada per part nostra, que ens comportarà sempre a la llarga conflictes i patiment.

Aquesta identificació que tenim molts éssers humans amb allò que fem, tenim o pensem, en psicologia ho anomenem EGO. Una paraula, el significat de la qual vol dir “fals jo”. Aquell jo amb el qual ens identifiquem,però que és fals, que no es correspon amb l’autèntic jo que en realitat som.

L’ego és aquella part del nostre caràcter, la personalitat que hem anat construint cadascun de nosaltres de diferent manera. Cada ego és únic i personal; l’ego en el fons és una manera de pensar, de veure’s a un mateix, als altres i a la vida. L’anem construint en funció de l’educació que hem rebut i és degut també a les pulsions instintives que hi ha dins nostre. Quan els éssers humans entrem en el camí de l’autoconeixement, és quan comencem a descobrir aquest ego o fals jo que hi ha en nosaltres, i precisament una de les tasques del creixement personal és, a part d’identificar-lo, aconseguir que es vagi polint, sanant o minvant. Són aquestes diferents expressions que podem utilitzar per fer referència a aquest autoconeixement que ens ha de permetre passar d’estar identificats amb el fals jo a identificar-nos amb l’autèntic jo, el que realment som.

Caldria fer una reflexió una mica més profunda per arribar a un aspecte de nosaltres que no és tant canviant com aquests que acabem d’anomenar. Aquesta part de nosaltres, la podem atribuir a un aspecte mental que hi ha dins nostre, anomenat l’observador”, la ment superior o la consciència entesa com “adonar-se”.

L’observador és aquella part de la nostra ment que s’adona que estem pensant. Té molt a veure amb el que hem descrit com la consciència en el seu segon significat. L’observador es correspon amb una part profunda de la nostra ment que observa els pensaments, les creences, les emocions, els sentiments i observa també al nostre propi cos i els nostres actes o paraules. Per entendre millor què és l’observador dins nostre, podem pensar en l’acte de somiar a les nits, quan estem dormint. Segur que més d’una vegada hem tingut la sensació d’adonar-nos que estem somiant. És com si hi hagués una part dins de la nostra ment que no és el somni, i que aquesta part s’adona del fet d’estar somiant. Això també ho podem experimentar quan estem llegint o quan estem escoltant música o mirant un objecte o una persona. Quan fem aquest acte perceptiu o acte mental de pensar, de llegir o de veure, podem, si estem atents, prendre consciència que hi ha dins nostre una part profunda de la nostra ment que observa, que s’adona de l’acte de pensar o de mirar o d’escoltar. Aquesta part, més profunda i permanent en nosaltres, és l’observador.

Quan recordem el nostre passat i mirem potser alguna fotografia o vídeo de quan érem infants o adolescents,ben segur que tenim la sensació que, tot i que hagi canviat molt el nostre cos, tot i que hagin canviat molt els nostres pensaments, les nostres emocions i els nostres sentiments, hi ha dins nostre aquella mateixa part, l’observador, que no ha canviat, que és permanent, que hi era llavors, quan érem nens i que hi segueix sent ara, en la nostra edat adulta. Aquesta part és el nostre observador o ment profunda.

Alguns autors, com Deepack Chopra, a aquesta ment profunda l’anomenen la “ment no circumscrita”, en el sentit que no està delimitada en un espai i un temps, sinó que està, podríem dir, en unes dimensions profundes o elevades de la nostra ment, on ja es transcendeix l’espai i el temps en gran mesura.

Assumpció Salat
Llibre : “Omplir-se de saviesa”
 


Cap comentari:

Publica un comentari