2 d’oct. 2018

Unes paraules I...




Existeixen les persones tòxiques?

Quan parlem d'una persona tòxica, estem fent al meu entendre un JUDICI, i una GENERALITZACIÓ, una falta de respecte, i a la vegada estem posant una etiqueta a un ésser humà. Posem una etiqueta que desperta en nosaltres sentiments i emocions de rebuig, de depreciar, de menystenir, de ganes de separar-nos, de posar distància, i de molt poc respecte cap a l’actitud que manifesta la persona.

Un altra cosa molt diferent és fer de les actituds nostres o dels altres una AVALUACIÓ. Una avaluació descriu la realitat però no la jutja, l’avaluació fa una descripció de la realitat RESPECTUOSA, així una paraula que ens ajudaria més a fer una avaluació seria anomenar certes actituds com a immadures, poc desenvolupades o defectuoses, que són un resultat de la manca de desenvolupament en la consciència de l’individu. Quan parlem així, això és més respectuós i sabem que és respectuós per que no desperta dins nostre emocions negatives o de rebuig.
A la vegada aquest tipus d'avaluacions ens situa en una actitud en al que pensem en la possibilitat de que el canvi, la millora i l'aprenentatge és possible.

En canvi un judici, el que fa es sentenciar, limitar, encrostar, decretar, a la persona i al seu comportament.

Designar a una persona com a tòxica és també una manera de escapolir-nos de la responsabilitat, de no assumir que els estats emocionals que sentim dins nostre són provocats per la nostra manera d'interpretar la realitat externa. El que succeeix o com actuen altres persones és normal que a vegades ens faci mal, però hem de fer un aprenentatge, l’anirem fent amb el temps, ara està clar que hi haurà situacions ( una traïció, un engany, una mentirà, etc. ) en les que assumir aquesta responsabilitat costa més.

A la vegada és una manera de culpabilitzar a l'altre pel que jo sento.
Em posa dels nervis, em treu de polleguera, ... no l'aguanto... em destrossa la meva autoestima...

Hem de saber diferenciar entre la persona i el seu comportament, com entre la pilota i el jugador. Procurant sempre de manifestar un màxim respecte cap a tot ésser humà, així com ajudar-la, si es deixa, a que millori el seu comportament.

Davant d' un nen, no direm mai que és un nen tòxic, quan va de víctima, quan plora, quan s’enfada o ens insulta, sinó que direm que té actituds immadures.

Molts sers humans arribem a l’edat adulta i manifestem encara comportaments o actituds pròpies de la infantesa. Podem dir que la maduresa emocional en algunes persones encara no s'ha desenvolupat, però no per això les hem de jutjar, i faltar al respecte, però si les hem d'AVALUAR.

Crec que hem de tenir cura de les paraules que utilitzem, les paraules que utilitzem són maneres de pensar i per tant generen ACTITUDS, desperten emocions i sentiments i un dels pilars fonamentals a l’hora de relacionar-nos amb les persones i els seves actituds i comportaments és el RESPECTE.

Persones tòxiques, no ens agradaria pas que ho diguessin de nosaltres, per tant seguim aquella regla d'or de relacions humanes que diu no facis a l'altre el que no t’agradaria que et fessin a tu.

Si analitzem la nostra realitat emocional moltes vegades som nosaltres mateixos els que generem pensaments emocions i actituds no són massa funcionals, que ens fan sentir malament, que ens provoquem malestar...és a dir a vegades som els que pensem, sentim i actuem de manera poc madura o poc funcional sobre nosaltres mateixos.

Moltes persones el que fem és negar en nosaltres i projectar sobre el altres aquelles actituds victimistes, immadures que sentim dins nostre, aconseguint així uns beneficis a curt termini, com descarregar la tensió o les emocions de malestar ( sovint inconscients) que portem dins, però tots hem verificat que fent això al final acabem sols.. la gent no vol estar al nostre costat.

És més fàcil veure com a tòxic a l'altre que no pas veure el nostre propi malestar.

Està bé que els sers humans aspirem a l’excel·lència i a la millora i fins hi tot a les riqueses en tots els sentits, i a la prosperitat, el que hem de comprendre és que som molts de nosaltres encara immadurs, és a dir poc desenvolupats i no sabem com fer-ho. I quan no sabem com fer-ho caiem en la impaciència, com un nen, volem tenir bons resultats “ a la de ja”, és a dir ens surt el EGO i això fa que ens comportem de manera inadequada.

Cal entendre que tot ésser humà conscient o inconscientment està dins d'un procés d’aprenentatge, i dins d'un moment o punt vital on manifesta unes actituds o comportaments corresponents al seu nivell de comprensió sobre la vida, sobre les relacions humanes, i que aquest nivell sempre pot millorar i canviar si al persona es disposa a fer-ho. I el millor que podem fer és convertir-nos nosaltres en aquestes persones que inspiren que ajuden a altres a poder avançar en la seva maduresa i competències. I això no ho farem pas si d'entrada pensem que són tòxiques.

Assumpció Salat i Bertran.

imatge 1


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada