2 de juny 2012


exemplars constitueixen l'edició que ha fet Ediciones QVE de ‘La vaca', un conte per al creixement interior
En temps d'un evident decaïment, res millor que un conte per enfortir-se amb una lliçó moral. La psicòloga Assumpció Salat, que ja fa uns quants anys que imparteix des de la firma que fundà, Àgape, formació humana a empreses privades i a l'administració pública catalana, ha trobat en els contes una bona eina perquè la seva audiència pugui obrir el sender cap a la saviesa.
Il·lustrar amb el conte les idees que vols transmetre facilita la retenció d'idees i personatges, que queden gravats.” Salat concep el conte com un pou profund que cal interpretar en grup, no deixar-lo absolutament al lliure albir. D'altres psicòlegs que han fet servir el conte com a eina terapèutica, i el cas de Jorge Bucay seria el més notori, s'estimen més deixar el conte ben obert a tota mena d'interpretacions possibles.
LLIÇÓ MORAL.
Assumpció Salat acaba d'editar La vaca, una versió d'un conte de la tradició oriental en què el sacrifici d'un mitjà de supervivència, la vaca que proporciona llet a una família, promou canvis benèfics. Aplicat a la conjuntura actual de crisi duradora, el conte vol ser una eina per no oblidar que temps com els actuals són propicis per escometre el canvi vital, o professional, si som capaços de detectar i interpretar els senyals que la vida ens ofereix.
Sense defugir, ni que sigui de forma constructiva, la provocació, Assumpció Salat afirma que “no és que hi hagi crisi, hi ha persones que hi estan, però a d'altres la seva activitat professional els va prou bé”. Al conte, un savi, que simbolitza la vida, ordena al seu deixeble, el qual no entén res, que estimbi la vaca per un barranc. No serà fins uns quants anys més tard que el deixeble podrà verificar que aquella decisió va servir perquè la família sortís de l'immobilisme i progressés, després d'haver trobat altres recursos per sobreviure, després d'haver canviat els patrons de pensament.
POTENCIALITATS.
Recentment, en una jornada sobre el canvi celebrada amb els integrants del departament financer d'Esade, la lectura de La vaca va suscitar un cert desconcert inicial. Recorda Assumpció Salat que “la gent no veia clar que la vida va al nostre favor, però que cal entendre les seves lleis. Quantes vegades d'una crisi personal, com ara un acomiadament, n'hem pogut extreure al capdavall potencialitats que romanien amagades?” A Salat li agrada tenir sempre present el llegat del psicoterapeuta austríac Viktor Frankl, pare de la logoteràpia, que va dir coses com ara que “la vida exigeix a l'individu una contribució i depèn d'ell descobrir en què consisteix”.
Un cop hem decidit que la simple queixa victimista no ens duu enlloc, i amb un tarannà proactiu volem superar el mal tràngol, hem de gestionar correctament els nostres esforços per no caure en la frustració. Assumpció Salat recomana la Llei del Tres: “Si em poso a treballar per assolir un objectiu i després de tres intents no he assolit avenços tangibles, vol dir que estic caient en una tossuderia estèril i, per tant, pagaria la pena prendre una altra direcció. No hem de confondre mai la tossuderia amb la constància.”
Potser el dèficit més important de la crisi actual és de mestres com el del conte, com Jesucrist o grans científics humanistes com els físics Albert Einstein o Max Planck. D'ells podem aprendre que per damunt de tot hi ha una ment conscient, una matriu que cal escarrassar-nos a llegir correctament. “Certament, costa trobar bons mestres, però és que potser la nostra civilització, que ha avançat molt tecnològicament però poc en la comprensió de l'univers, no s'ha fet mereixedora de mestres que li donin les claus de la veritat de la vida.” Tanmateix, segons preveu aquesta especialista en psicologia transpersonal, “la crisi farà sortir savis, quan les coses no funcionen es busquen solucions”. Però no ens enganyem, no podem caure en una fe cega, la creença en allò que ens ofereix el savi ha de passar les seves revàlides. Com diu Salat, el que diu el mestre “ha de moure tots a fer preguntes, a buscar nova informació i, sobretot, el més important: comprovar i verificar tot el que s'ha dit i escrit”.
APRENDRE'N.
Assumpció Salat també ha pogut espigolar contes en el món de l'empresa, que també ens ofereixen sucoses lliçons morals. Com la història de Walter Percy Chrysler, fundador de la marca automobilística, que quan un directiu va prendre una decisió que es va traduir en milions de pèrdues per a l'empresa, va decidir no acomiadar el seu empleat, el qual havia posat el càrrec a la seva disposició. Chrysler li va dir: “He invertit molt en tu, i després d'aquest error, espero que n'aprenguis, i el puguis capitalitzar per millorar la teva gestió en el futur.”
Darrera actualització ( Dissabte, 12 de maig del 2012 02:00 )
Publicat a


Un cas per pensar..... (... efectes de “la vaca”)
2/04/2012
Hola Assumpció,
He trigat a expressar-te el que amb la lectura del teu llibre he arribat a veure clar i transparent. Es ben cert que normalment vivim “apegats” al que creiem que es nostre be per dret o per costum, a relacions filials o d’amics encara que ens facin mal, i saps, estic experimentant situacions molt desagradables que en un altre moment m’haurien portat al desesper mes absolut i a creure que el mon està en contra de mi.
I mira per on, estic tranquil·la, dintre de poc hauré de deixar casa meva, per una maniobra magistral del meu ex i incomplint tot l’acorda’t haig de marxar, però saps que? si be al principi em va caure com un gerro d’aigua freda, immediatament vaig prendre consciencia de la situació i em vaig dir: Rosa, tranquil·la, flueix, que et pot passar? Que hagis d’anar a viure a un altre lloc? I que? que tot això serà un enrenou molt gran? I que? Que desfer el pis et costarà Deu i ajuda? I que? que hauràs d’anar a viure de lloguer? I que? ho faràs. Segur que aquesta porta que es tanca es molt petita comparada amb la finestra que s’obre de bat a bat.
Amb això el que et vull dir es que cada vegada tinc menys apego a les “coses” i també a les relacions dependents i poc sanes, que puc mirar mes enllà del que es material i nociu, perquè dins meu alguna cosa un dia va canviar i ja no hi ha volta enrere.


12/05/2012

Hola Assumpció,
T’escric al fil del darrer mail que varem compartir per donar testimoni de com podem canviar els fets que es succeeixen a la nostra vida y que de forma inconscient acceptem i arrosseguem com podem, però tot canvia quan entres en un nivell de consciencia mes elevat, quan et transformes en l’actor principal i deixes de ser un figurant a les ordres de tot i tot hom, quan realment recuperes el teu poder i deixes de lliurar-lo als demes en detriment de tu mateixa.
Amb això et vull dir que sense ni tant sols pensar-ho ni somiar-ho, s’ha resolt el tema de la meva vivenda d’una forma que em sembla un miracle doncs mai no m’ho havia plantejat.
S’han donat una sèrie de circumstàncies que han fet possible que jo pugui adquirir el 50% del pis al meu ex, a un preu mes que raonable i que puc assumir, i no es de la cosa material que et vull parlar sinó de la meva actitud, el meu pensament, la meva entrega a que qualsevol solució seria bona per mi, tot i que em feia respecte el canvi perquè una mica d ’apego si que tinc, però es un apego com dic jo “sa”, em feia pena deixar els meus veïns de 30 anys que m’aprecien i aprecio, les persones del barri que et saluden tots el dies i et troben a faltar quan no et veuen, i em feia una mica de por anar a un lloc on podria no encaixar, on no em trobes en el meu lloc, tornar a començar, tot i que estava disposada i positiva.
Pensava que els canvis sempre son bons i que mes enllà del nostre petit mon hi ha un munt de noves possibilitats que ens poden enriquir i fer créixer mes i amb aquest raonament vaig posar tota la situació en mans de tot el que es, li vaig encarregar a l’univers, a Deu, a les energies mes elevades que  acceptaria la seva voluntat perque sabia que seria el mes bo per mi, i així ha estat.


Cap comentari:

Publica un comentari