4 de maig 2010

EL SENTIT DE LA VIDA

Fa poc he tingut la sort de poder impartir una conferència sobre el sentir de la vida , en el poble de l´Aldea , organitzada per l’ajuntament i impulsada per una alumna que ha fet els nostres cursos en l´Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

A la conferència, van assistir més de 160 persones i l´alcalde molt content i molt sorprès per la concurrència, va obrir l´acte dient...

“ Moltes vegades davant de la vida anem tots tant i tant atrafegats que ni tant sols tenim temps per parar-nos i fer una reflexió tant important com aquesta... quin sentit té la nostra vida?...

Amb aquestes paraules em va donar pas a mi , la conferenciant que vaig aprofitar la presentació per recordar també aquella frase de John Lennon:

“La vida és allò que passa mentre estem distrets fent altres coses”

És moltes vegades així...recordo que al acabar la conferència, una senyora, d´uns 70 anys , es va apropar a mi, i em va dir , a mi m’ha passat això he perdut al meu marit i al meu fill i mentre vaig estar amb ells sols teníem temps per treballar i treballar....

Quin sentit té la vida?

La vida és néixer, treballar, patir, reproduir-se, algunes alegries, envellir, emmalaltir, morir...

O bé la vida és néixer, crear, gaudir, sentir la pau i la felicitat, viure i seguir vivint...


Veritat que són dos perspectives i visions molt diferents de la vida?

Però moltes són les persones que sentim i experimentem més la primera que la segona, quan en realitat tots anhelem i busquem la segona perspectiva.


Quan un porta ja uns quants anys treballant i estudiant sobre el ser humà, la conclusió a la que arriba és el que el sentit de la vida és descobrir qui som, és a dir, el sentit de la vida en el fons és l’autoconsciència.


Una vegada hi havia un captaire, que anava d’un carrer a un altre demanat i pidolant almoines, això ho feia en les cantonades de les cruïlles dels carrers de diferents ciutats i per fer-ho s’assentava en una vella caixa de fusta, que ja feia molts i molts anys que l´acompanyava .

Un dia un mestre, va passar pel seu costat i al veure la caixa sobre la que estava ssegut, li va preguntar amablement:

- Escolta, se t’ha ocorregut mai mirar dins de la teva caixa de fusta?

El captaire va trobar la pregunta absurda... i li va respondre:

- Per què he de mirar-hi, si ja sé que és una caixa buida, vella i que no té res de res dintre.

Però el mestre va insistir tant que al final el captarire va decidir obrir la caixa i mirar...

La caixa estava plena d´or i de pedres perecioses.



Així, som els humans, moltes vegades, pidolaires, captaires, anem demanant fora, demanat que ens donin diners, reconeixement, valoració, importància, possessions, companyia, etc... pensant que les riqueses estan fora de nosaltres, pensant que la felicitat i la pau que tant anhelem ens la donaran altres sers humans o bé les possessions materials...

A la majoria dels éssers humans ens costa mirar dins, ens fa por mirar dins, i tenim el ple convenciment de que no hi trobarem res de res dins nostre, com el captaire de la història.


Ai! Ai! Ai! Quan equivocats que estem!!!

Per sort a la vida a vegades ens passes coses, ens trobem a persones, llegim llibres o bé passem per determinats conflictes o malalties que ens fan mirar cap endins... i és llavors quan comencem a trobar el sentit de la vida i a descobrir els grans tresors que hi ha en el nsotre interior.


Si som capaços de fer això, ens convertim en aquella mena de persones que a mesura que van passant els anys es tornen com el bon vi, cada vegada millors i millors, i no com aquelles altres persones que moltes vegades incapaces de saber o de voler mirar dins seu , al contratri que les anteriors es converteixen en persones avinagrades, persones tristes, persones que sembla que han perdut l’alegria, la vida, persones que fàcilment poden caure en la malaltia , la depressió, l’estrès o bé la falta de sentit!!!

Tant de bo prenguem tots consciència ben aviat l’important que és descobrir i
potenciar tots els grans tresors que tenim en el nostre interior i tant de bo des d´Àgape us poguem ajudar en aconseguir-ho, aquesta és la nostra missió i el nostre objectiu com equip i com empresa de psicologia i formació.

Assumpció Salat



Cap comentari:

Publica un comentari