|
Les relacions amb
els altres i el tema de la culpa, és un tema molt present a
les nostres vides.
La cultura ens ensenya a l'hora de posar límits veure a
l'altre com a culpable i nosaltres com a víctimes...I posem els límits
des d'aquest estat mental o emocional, pensant i veient que hi ha
algú que ens maltracta o s´aprofita de la nostra bona fe; o bé
sentir-nos culpables quan hem de dir no o prou a l´altre.
Aquest paradigma, manera
de pensar, sentir i actuar no ens porta a cap resultat a
llarg termini, el problema es repeteix i repeteix amb altres
cares.. Està basat en la idea que hi ha persones que abusen de
nosaltres.
En el nou paradigma,
el nivell de la consciència mística ( Pablo d´Ors) que
suposa una nova etapa de comprensió de la realitat, en una nova
consciència, i seguint també al mestre Ken Wilber, no hi ha
culpables, no hi ha víctimes; no hi ha persones
culpables. En aquest paradigma m’auto-responsabilitzo del que em
passa a la vida, i poso límits quan cal però
sense sentir- me víctima, sense sentir o veure a l'altre com a
culpable i sense sentir-me jo tampoc culpable quan poso límits des de
la fermesa amorosa.
L’acció aparentment és la
mateixa, però el lloc intern des d’on la fem és molt i molt
diferent. Per posar un exemple, estic en una botiga i no agafo un
article, perquè veig que hi ha càmeres i em poden agafar. En
canvi un altra persona fa el mateix però per una convicció
interna de que el que ha de fer és pagar, és un acte de responsabilitat
i de respecte als propietaris de la botiga. De la mateixa manera
en el nou paradigma poso límits i dic no, perquè és el que cal
fer en una determinada relació o situació, però sense culpabilitzar a
l´altre i sense sentir-me jo culpable, per un profund respecte a
l’altre i a mi. Això és també una expressió de l’amor entès
de manera veritable.
Assumpció Salat
|
